Les patents

Estic a punt de demanar un canon pels 38 anys de docència que porto. És clar que si he ensenyat a sumar, a restar, a multiplicar i a dividir. Cada vegada que un deixeble faci servir aquesta operació m'hauria de pagar per haver fet ús de l'aprenentatge. 

El mateix passaria en el cas de la lectura, per cada pàgina 0.001€, les redaccions ja tindrien un preu més elevat perquè requereixen un procés creatiu, emocional, cognitiu i comercial. Per tant el sector de mainaderes, mestres i mestresses, professorat en general, cobrarien drets d'autor pels treballs i per les programacions.

 El col·legi d'arquitectes cobren els projectes, per què el professorat no cobra els projectes educatius i els supervisa el col·legi professional corresponent?

Cosa que donaria feina a un treballador de la banca que cobrararia una comissió, per cobrar i pagar. "Qui toca oli, els dits se n'unta"

Si voleu aprofitar la idea, dilluns a primera hora, patenteu la roda, la forquilla, qualsevol estri casolà. Si la vostra imaginació dóna per més inventeu alguna cosa. Diuen que una empresa informàtica ha patentat el doble clic per tant no us trenqueu el cap, qualsevol cosa que us permeti treure una pasta si aneu als tribunals.

Apa. feu-ne les correccions perquè a aquestes hores de la nit, ja no dono per més. Si la idea és rendible, recordeu que la tinc patentada:-)

Jordi Alins 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Les patents

Les patents

Estic a punt de demanar un canon pels 38 anys de docència que porto. És clar que, si he ensenyat a sumar, a restar, a multiplicar i a dividir. Cada vegada que un deixeble faci servir aquesta operació m'hauria de pagar per haver fet ús de l'aprenentatge. 

El mateix passaria en el cas de la lectura, per cada pàgina 0.001 Eur, les redaccions ja tindrien un preu més elevat perquè requereixen un procés creatiu, emocional, cognitiu i comercial. Per tant el sector de mainaderes, mestres i mestresses, professorat en general, cobrarien drets d'autor pels treballs i per les programacions.

 El col·legi d'arquitectes cobren els projectes, per què el professorat no cobra els projectes educatius i els supervisa el col·legi professional corresponent?

Cosa que donaria feina a un treballador de la banca que cobrararia una comissió, per cobrar i pagar. "Qui toca oli, els dits se n'unta"

Si voleu aprofitar la idea, dilluns a primera hora, patenteu la roda, la forquilla, qualsevol estri casolà. Si la vostra imaginació dóna per més inventeu alguna cosa. Diuen que una empresa informàtica ha patentat el doble clic per tant no us trenqueu el cap, qualsevol cosa que us permeti treure una pasta si aneu als tribunals.

Apa. feu-ne les correccions perquè a aquestes hores de la nit, ja no dono per més. Si la idea és rendible, recordeu que la tinc patentada:-)

Jordi Alins 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Les patents

Les patents

Estic a punt de demanar un canon pels 38 anys de docència que porto. És clar que si he ensenyat a sumar, a restar, a multiplicar i a dividir. Cada vegada que un deixeble faci servir aquesta operació m'hauria de pagar per haver fet ús de l'aprenentatge. 

El mateix passaria en el cas de la lectura, per cada pàgina 0.001€, les redaccions ja tindrien un preu més elevat perquè requereixen un procés creatiu, emocional, cognitiu i comercial. Per tant el sector de mainaderes, mestres i mestresses, professorat en general, cobrarien drets d'autor pels treballs i per les programacions.

 El col·legi d'arquitectes cobren els projectes, per què el professorat no cobra els projectes educatius i els supervisa el col·legi professional corresponent?

Cosa que donaria feina a un treballador de la banca que cobrararia una comissió, per cobrar i pagar. "Qui toca oli, els dits se n'unta"

Si voleu aprofitar la idea, dilluns a primera hora, patenteu la roda, la forquilla, qualsevol estri casolà. Si la vostra imaginació dóna per més inventeu alguna cosa. Diuen que una empresa informàtica ha patentat el doble clic per tant no us trenqueu el cap, qualsevol cosa que us permeti treure una pasta si aneu als tribunals.

Apa. feu-ne les correccions perquè a aquestes hores de la nit, ja no dono per més. Si la idea és rendible, recordeu que la tinc patentada:-)

Jordi Alins 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Les patents

Seguretat

La seguretat resulta un tema clau a Internet perquè és un eina que ha estat pensada per comunicar-se, de moment, ningú no va pensar que algú podria fer el trapella.Tres problemes bàsics ens assetgen.

  •  Els virus
  •  El cavalls de Troia
  •  Els crackers i els hackers.

[@more@]

  • Els virus són programes miliciosos que tenen com a finalitat relentir el funcionament del sistema, destrossar arxius, o simplement molestar a causa de la seva reproducció. Sigui com sigui, tant l'antivirus com els virus són una molèstia que fa perdre molts diners a les empreses
  • Els cavalls de Troia són encara més perillosos perquè poden enviar informació de l'interior de l'ordinador a l'exterior sense que l'usuari se n'adoni. Si es tracta del treball de Psicologia social, cap problema, ara si algú espia les claus bancàries o senzillament els hàbits de l'usuari per enviar-li publicitat o per comprar pel seu compte, això ja és un altra cosa.
  • Els hackers es dediquen a entrar als ordinadors. En una xarxa convencional es reben centenars d'intents d'entrar a l'ordinador per hora. Per això s'estableixen proteccions:
    • Si es disposa d'un router es poden establir filtres de manera que només entraran les peticions que es demanin.
    • A més un tallafocs ben configurat tampoc està de més
    • Finalment l'alternativa d'usar Linux permet reduir el problema dels virus i dels intentents d'entrar sense permís.
  • Els crackers no solament es limiten a tafanejar sinó que poden fer destrosses.

Per tant usar Windows sense antirvirus i tallafocs és com "pujar als caballitos" amb desconeguts/des sense "protecció"

Per l'escletxa de la bústia pot entrar de tot, algunes imatges, alguns codis maliciosos poden entrar només llegint el missatges. En principi no s'han d'obrir els missatges de desconeguts. És convenient bloquejar les imatges fins que s'està segur del missatge.

Cal protegir l'ordinador i prendre precaucions. 

 

2s comentaris

Historia de los hackers (en preparació)

Historia de los hackers[@more@]

Comentaris tancats a Historia de los hackers (en preparació)

A ca l’Internet s’hi torren faves.

Goita, on va a parar, qui ho havia de dir, internet és sinònim de "Silicbang". Si aquest netejardor ho fa tot, a ca l'Internet s'hi troba de tot. Des d'un cotxe fins a unes calces.[@more@]

La botiga més gran del món ja no és "el Corte Inglés" i derivats. Els aparador ja no són a la tele, ni als eixos comercials. Si voleu anar de botigues, visiteu doneu un tomb per internet.

Per donar un tomb per Internet cal saber on anar. Qui resol aquest problema? La resposta és Google. Si una cosa no es troba al Google no existeix.

Per tant sabent fer servir un navegador i el Google, s'obren els aparadors de totes les botigues del món a qualsevol hora del dia, els 365 dies de l'any.

També hi ha molt putarram que fa veure que lliga, o gent que senzillament busca parella. La forma tradicional fa mandra, cal esperar el cap de setmana, agullar algú a la discoteca, fer-se el desganat i després no se sap mai què és el que un trobarà.

En canvi per Internet es pot estar fent el carallot durant tota la setmana, tirant floretes des del sofà amb els peus sobre la tauleta, vestits amb un xandall llantiós. 

A més es pot crear gratis un aparador, anomenat pàgina web amb totes les nostres millores excel·lencies i, si no som tan hàbils sempre hi ha el recurs del bloc que permet la interactivitat. 

 

Comentaris tancats a A ca l’Internet s’hi torren faves.

A ca l’Internet s’hi torren faves.

Goita, on va a parar, qui ho havia de dir, internet és sinònim de "Silicbang". Si aquest netejardor ho fa tot, a ca l'Internet s'hi troba de tot. Des d'un cotxe fins a unes calces.[@more@]

La botiga més gran del món ja no és "el Corte Inglés" i derivats. Els aparador ja no són a la tele, ni als eixos comercials. Si voleu anar de botigues, visiteu doneu un tomb per internet.

Per donar un tomb per Internet cal saber on anar. Qui resol aquest problema? La resposta és Google. Si una cosa no es troba al Google no existeix.

Per tant sabent fer servir un navegador i el Google, s'obren els aparadors de totes les botigues del món a qualsevol hora del dia, els 365 dies de l'any.

També hi ha molt putarram que fa veure que lliga, o gent que senzillament busca parella. La forma tradicional fa mandra, cal esperar el cap de setmana, agullar algú a la discoteca, fer-se el desganat i després no se sap mai què és el que un trobarà.

En canvi per Internet es pot estar fent el carallot durant tota la setmana, tirant floretes des del sofà amb els peus sobre la tauleta, vestits amb un xandall llantiós. 

A més es pot crear gratis un aparador, anomenat pàgina web amb totes les nostres millores excel·lencies i, si no som tan hàbils sempre hi ha el recurs del bloc que permet la interactivitat. 

 

Comentaris tancats a A ca l’Internet s’hi torren faves.

A ca l’Internet s’hi torren faves.

Goita, on va a parar, qui ho havia de dir, internet és sinònim de "Silicbang". Si aquest netejardor ho fa tot, a ca l'Internet s'hi troba de tot. Des d'un cotxe fins a unes calces.[@more@]

La botiga més gran del món ja no és "el Corte Inglés" i derivats. Els aparador ja no són a la tele, ni als eixos comercials. Si voleu anar de botigues, visiteu doneu un tomb per internet.

Per donar un tomb per Internet cal saber on anar. Qui resol aquest problema? La resposta és Google. Si una cosa no es troba al Google no existeix.

Per tant sabent fer servir un navegador i el Google, s'obren els aparadors de totes les botigues del món a qualsevol hora del dia, els 365 dies de l'any.

També hi ha molt putarram que fa veure que lliga, o gent que senzillament busca parella. La forma tradicional fa mandra, cal esperar el cap de setmana, agullar algú a la discoteca, fer-se el desganat i després no se sap mai què és el que un trobarà.

En canvi per Internet es pot estar fent el carallot durant tota la setmana, tirant floretes des del sofà amb els peus sobre la tauleta, vestits amb un xandall llantiós. 

A més es pot crear gratis un aparador, anomenat pàgina web amb totes les nostres millores excel·lencies i, si no som tan hàbils sempre hi ha el recurs del bloc que permet la interactivitat. 

Cal saber que si sou a Internet esteu totalment despullats o el que es pitjor saben quines són les vostres peces de roba, des de la més íntima a la més externa.

Per començar, si us segueixen poden saber quin banc us guarda el diner, quina ruta feu quan passegeu per Internet, què dieu pel xat, quins són els vostres amics, quin és el vostre sistema operatiu, quin és el navegador de correu.

Si xifreu els missatges vol dir que amagueu alguna cosa per tant poden fer un seguiment per veure quines són les vostres amistats.

Si teniu un ordinador connectat a Internet, és com tenir la finestra oberta a nivell de carrer; si teniu un tallafocs en un primer pis, si volen entrar hi entraran.

Certes mesures de seguretat s'imposen:

– Protegiu l'ordinador amb un antivirus i amb unt tallafocs.

– Es recomanable d'evitar certes pàgines amb esquer, les porno, vaja.

– Cal fer servir certificats de seguretat per saber si la pàgina que visiteu, és la que diu que és.

– El programari procedent de font desconeguda pot assumir el control de l'ordinador.

– És millor no obrir correus de gent desconeguda i desactivar la recepció automàtica de rebut. 

– Encara que es rebin missatges de gent coneguda amb missatges adjunt, cal ser prudents, si hi ha confiança es poden desar al disc i escanejar-los amb l'antivirus.

Tampoc cal tenir pànic però val la pena ser prudent i tenir còpies de seguretat.

Apa. bona navegació.

Jordi Alins 

3s comentaris

Tots a missa major

"Les urnes contenen les cendres dels morts o els vots que posen els vius al poder"
 
 
 

[@more@]Amb les eleccions es posen de moda rituals que semblem més una missa que un acte polític.

A poc a poc, l'altar s'ha anat convertint en un lloc elevat, amb tota una colla de sants i santes de cara al públic, no són gent seleccionada per ser verges i màrtirs, només cal que moguin la bandereta i aplaudeixen amb fervor.

L'altar s'ha reduït en un senzill faristol per dissimular la tremolor de cames, les arrugues dels pantalons i altres protuberàncies masculines i femenines. No sé per què, però els sermonadors, s'hi agafen amb força, mouen els braços com un nàufrag demanant el vot als devots.

Els de primera fila, amb la rialla a la boca i cara d'avorriment, ja saben el discurs, normalment la dona, els dirigents del partit, els convidats oficials, és com si es tractés d'una missa concelebrada.

En lloc de la reixa del cor, una tanca com la de les obres, separa els grans sacerdots del poder dels deVOTS. Amb seients reservats per als sords, de fet no els escolta ningú. Aquesta és una hipòtesi de treball que caldria verificar amb una avaluació. Atès que estan convençuts per què han d'escoltar?

Al final, operadors de televisió, controladors el so, tècnics de llum, situats en una bastida prenen testimoni, il·luminen, adoben de manera impassible, no aplaudeixen, treballen de manera indiferent del discurs.

A més de parlar, vaig veure gent: la guàrdia urbana, els mossos d'esquadra, els segurates, les hostesses i una munió de gent que portava una etiqueta penjada al pit i, que en alguns casos, descontrolava la mirada. Ara, treballar, treballar, només vaig veure els cambrers i el conjunt que tocava.

Comentaris tancats a Tots a missa major

Estàs com un tren

[@more@]L'altre dia vaig sentir l'Antoni Bassas i el Josep Maria Espinàs parlant de l'expressió: "Estàs com un tren" adreçada a una dona.

Els dos homes galans van fer miques la floreta, perquè comparar una dona amb un tren és una grolleria imperdonable per molt TGV que tinguem. Ara bé, per entendre el refrany cal anar a la cultura popular de veí país on parlen espanyol, en aquell indret van inventar la frase "Estás como para parar un tren", fins i tot hi ha una cançó dels anys setanta que conté repetidament l'expressió: "Estás como parar un tren, al ponerser el sol".

Tothom que sàpiga una mica de física, sap que aturar un tren és una tasca difícil: primer perquè la seva massa és molt gran i el fregament de les rodes sobre la via és molt petit, per tant un tren ha de reduir la velocitat molt abans de la parada.

En conseqüència una dona capaç d'aturar un tren ha de ser una escultura vivent impressionant, tan, que trastoca les lleis de la física, de la lògica i de l'ètica. És a dir que fa perdre l'oremus.

Amb l'ús, la frase ha passat de "Estás como para parar un tren" a "Estás com un tren".

3s comentaris